(Nous sommes en train de préparer une traduction française de ce travail)

Informació sobre l’autor

Francesc Eiximenis

Girona, 1327-32/Perpinyà 1409. Polígraf franciscà, va estudiar a les escoles del seu orde i va completar la seva formació intel·lectual a la universitat d’Oxford. El 1374 va obtenir, gràcies al mecenatge de la família reial, el títol de mestre en teologia per la universitat de Tolosa. En tornar a Catalunya es va dedicar a l’ensenyament. Entre els anys 1384 i 1408 va viure a València, on va desenvolupar una activitat molt intensa com a predicador i com a conseller de l’Ajuntament i hi va escriure la major part de les seves obres. Com a recompensa per la seva fidelitat, el 1408 el papa Benet XIII li va encomanar el bisbat d’Elna i li va atorgar el títol honorífic de patriarca de Jerusalem. Es va traslladar a Elna immediatament, però va morir poc després.

L’obra d’Eiximenis és un punt de referència fonamental per entendre la societat, la cultura i la literatura catalanes dels segles XIV-XV; per entendre, per exemple, fenòmens tan complexos com la notable difusió del coneixement de la lectura i l’escriptura entre les classes urbanes, fins i tot entre les dones, o com la creixent presència de conceptes teològics i escolàstics en la prosa i en la literatura en llengua vulgar d’aquesta època (Metge, Turmeda, March, Martorell, etc.).

EXEMPLES

“exemple de l’home i l’esclau estúpid”

Comprant al mercat hi havia dues persones. L’esclau era darrere i per passar-li davant a l’altre li va pegar una bufetada. El que la va rebre va donar una moneda a l’esclau, dient-li que si seguia així es faria ric fins que un dia arribaria algú que li pegaria per tots.

A l’endemà l’esclau va fer el mateix, va donar una bufetada a un home i aquest li va clavar un punyal i el va matar.

Aquest exemple ens diu que les persones que fan deliberadament un engany, una estafa... El Nostre Senyor li les farà pagar totes juntes.

“de com cal castigar l’esposa gelosa”

A Barcelona hi havia un home casat amb una dona molt gelosa, però molt bona dona en totes les altres coses.

Li van aconsellar que quan es posara a cridar per gelosia, que agafara un objecte, eixir a la finestra i començara a fer soroll. Ell sentiria vergonya i no ho tornaria a fer, i així va ser. El que ens diu aquest exemple és que l’home va preferir castigar-la fent-li passar vergonya i no fent-li cap mal.

“exemple del bandoler i el jueu”

Un lladre li va robar tots els diners a un jeu i quan anava a matar-lo perquè l’identificara, el jueu li va dir que les perdius que estaven volant sí que ho veurien.

El lladre ho va prendre en broma i va assassinar el jueu.

Després d’un temps, el lladre estava en una casa rostint perdius i va començar a riure recordant el que havia dit al jueu.

El cuiner li va preguntar per què reia i el lladre li ho va contar tot. Així van saber que era un lladre i assassí i el van penjar.

El que ens diu es que Déu sempre castiga a qui fa el mal.

“exemple dels deu mendicants cecs”

A Itàlia hi havia un almoiner que anant de Florència a Pisa va sentir com uns deu pobres i cecs anaven rient i dient que es gastaven els diners que els donaven a l’hostal embriagant-se.

Aquest home va decidir donar-los un bon càstig. Va fer com si els donés deu florins i els va enviar a l’hostal a menjar. Aquests ho van fer així, i quan van acabar es van adonar que a ningú els havia donat els diners. L’hostaler va pensar que es burlaven de ell, aquest va agafar un bastó i els va bastonejar. Com que eren cecs no sabien qui els pegava i ells mateixos van començar a pegar-se fins caure mig morts.

Aquest exemple ens diu que l’alcohol fa confondre les coses i les persones.

“exemple de la dona honesta i el cavaller malintencionat”

Una dona va rebre una joia com a regal d’un cavaller. Aquesta dona va pensar que aquest li havia fet el regal amb la intenció de deshonrar-la. Quan aquest va anar a veure-la el va fer fora de sa casa dient-li que es quedara la joia, però si tornava a parlar-li o feia alguna cosa el tallaria a trossets.

El cavaller en creure’s en perill davant aquella dona tan valenta, se’n va anar dient que eixa dona era una dona única.

“exemple de la dona lletja i el mirall”

Hi havia una dona que tenia la cara deformada i quan la criada li comprava un mirall i s’hi mirava, deia que no era ella i que el mirall la deformava. La criada no gosava dir res i anava a comprar-ne un altre.

Un dia, la dona ho va contar al seu veí, i aquest va ser qui li va fer obrir els ulls dient-li la veritat.

Així va ser com aquesta dona va abandonar la seva fantasia i va reconèixer el seu problema.

“exemple de la mona i la dona de la perruca”

A París hi havia una dona a qui li agradava pintar-se molt i portar perruca. Un dia passejant, una mona va botar-li al damunt, li va llevar la perruca i li va embrutar tota la cara.

La dona es va donar compte que això ho havia fet el Nostre Senyor perquè tots s’adonaren que això estava mal fet, ja que volia parèixer el que no era.

“exemple que demostra que una llei es damunt del rei”

Gundisalvus ens diu que una vegada va arribar un home davant del rei dels Lleons, un home al qual el rei no apreciava. Només el va veure, el rei va manar que el mataren, però un home de la seva cort va respondre que això no és podia fer ja que els furs ho prohibien, i els furs manaven més que el rei i abans de jutjar-lo, havien d’escoltar-lo.

Així tot el poble va començar a cridar “visca la llei”.

“exemple de la dona disconforme amb l’herència del marit”

A l’Empordà es va morir un pagès i aquest va deixar en herència un bou per a pagar oracions per la seva ànima i un gall per a la seva dona. Aquesta estava molt disgustada amb l’herència i va decidir agafar el bou i el gall i vendre’ls els dos junts.

Va demanar molts diners pel gall i una misèria pel bou. Però com que havien de comprar-li els dos animals junts, estranyava a tothom la forma de dir els preus, però els va vendre. Així doncs el que havia demanat pel bou, que era una misèria, ho va utilitzar per a l’ànima de l’home i els diners del gall, que eren molts, se’ls va quedar ella com herència.

“exemple de la dona vanitosa”

Aquest exemple ens conta la vergonya que va passar una dona quan un dia va sentir gent que passava per la seva casa i ella tota ben mudada i vanitosa va eixir a la finestra perquè tots observaren la seva bellesa i tots van cridar que el que devia fer era amagar-se, que el que volien els homes era aquella dona senzilla i no vanitosa com ella que el que feia era parèixer que volia vendre’s a tothom.

“exemple de com va ser donada llengua a les dones”

Alguns poetes diuen que el Nostre Senyor va crear la dona sense llengua. Però com que Adam va insistir tant al Nostre Senyor, aquest va agafar la cua d’una cabra i li va fer llengua a la dona. Eva va començar a parlar, va parlar amb la serp i va fer que Adam pecara. Aquest va demanar perdó al Nostre Senyor i també li va donar la culpa a Eva. El Nostre Senyor li va dir que per això ell no li havia donat llengua, perquè la dona és molt parladora i parlaria contra els seus interessos. Tampoc no devia creure res del que li diguera, si abans no havia comprovat que el que deia era veritat.

“exemple del mercader ambiciós i el diable”

Aquesta historia passà a Mallorca, on un mercader va anar a la Seu per donar gràcies a Déu d’haver tornat d’un viatge. Va encendre candeles a tots els sants i li’n va sobrar una. Va veure la imatge del diable i li va posar l’última candela.

A la nit en somnis li se va aparèixer el diable donant-li les gràcies per la candela i li va dir que demanara el que volguera.

El mercader li va demanar molts diners. El diable el va dur cap un camp on després de cavar va trobar una olla plena de diners. Va decidir deixar-la i tornar quan ningú el poguera veure. Per saber on estava, el diable li va dir que defecara i això li serviria. El mercader es va despertar i va veure que s’havia cagat al llit. Aquest es va adonar que qui es vol fer ric de la seva mà es a dir fent trampes i enganyant o estafant, tots acaben malament, és a dir cagats de cap a peus.

“exemple del malandrí fatxenda”

Això era un malandrí que duia una cicatriu a la galta i un jove li va preguntar com s’ho havia fet. El malandrí li va respondre que li l’havien feta per plantar cara i no fugir. Ell pensava que el més vergonyós era fugir. Però el jove li va respondre que més vergonyós era dur el senyal és a dir que presumia molt de valent, però duia el senyal dels vençuts i dels que jutgen.

FAULES

“faula del lleó cadell”

Un lleó cadell li diu al seu pare que vol exercir la seva força, que ja és prou major. El lleó menut, li diu que vol exercitar aquesta força amb les persones. El seu pare diu que no, que aquestes són molt malicioses. El cadell diu que ell ho vol fer, que primer començarà per les dones que no tenen força ni armes i després seguirà per l’home. Va deixar el seu pare, i va baixar de la muntanya, i en el replà on vivien les persones, es va acostar a un home amb molt de compte, i aquest home estava serrant un tronc. El lleó li va dir que feia molt bona olor. L’home, li va dir que ficara la pota i el braç, aquest el va ficar i es va quedar atrapat entre els dos troncs. L’home li havia tes una trampa. Va cridar la seva dona, i aquesta li tirà aigua bullint i l’escaldà. El lleó no li va tornar a eixir el pèl on li havia tirat l’aigua la dona.

El lleó, es pensava que es moriria allí atrapat. Va fer un gran esforç i va poder treure la pota d’allí dins, però es va deixar bon tros de pell i de carn. Va sortir, i va tornar a la muntanya amb els altres lleons i amb el seu pare. Aquest al donar-se compte, li va recordar que les persones són molt dolents.

Va passar un any, i el lleó es volia venjar de l’home i va tornar a casa del pagès. Els gossos de caça del pagès, se’n van adonar, i el pagès de seguida va demanar a la seva dona que escalfés aigua. Aquesta vegada també li van tirar aigua bullent, però per tot el cos, i es va escaldar tot. El lleó va trobar una porta per darrere de la casa, i al voler entrar, es va veure atrapat entre dos portes. El lleó finalment va poder escapar, i va tornar amb el seu pare. El seu pare li va dir alguns proverbis.

El que ens vol dir aquesta faula, és que cal fer cas als majors, i que val més viure en pau que amb guerra.

“faula del llop i la rata”

Aquesta faula diu que el llop va dir a la rata que era un animal dolent, perquè rossegava sacs, formatge...

Però la rata es va queixar, ja que aquesta deia que el llop feia moltes coses més, i més dolentes. El llop en sentir aquestes paraules, va acotxar el cap i se’n anà.

Aquesta faula ens diu que moltes vegades el que jutja “pateix del mateix mal”

“faula de la guineu ponderada”

Se li va preguntar a la guineu qui cantava millor, el papagai o l’ase. La guineu, va dir que el papagall cantava “la quinta” i l’ase el “gros bordó”.

Aquesta faula ens ensenya a satisfer dues parts sense provocar mala consciència ni perill.

“faula de la guineu llesta i el lleó afamat”

Una vegada el lleó, estava molt afamat, es va trobar una ovella, i li va preguntar quina olor feia el seu alè. L’ovella li va contestar sincerament i va ser morta pel lleó.

Després de l’ovella, va veure la cabra i va fer el mateix amb aquesta.

Finalment el lleó es va trobar la guineu, i també li va preguntar quina olor feia el seu alè, però aquesta va veure tot el que va passar, i li va dir que estava molt constipada, que no sentia olor.

“faula del llop refiat i el lleó”

Aquesta faula diu que un llop va furtar una oca que s’estava rostint. El llop va veure un ramat. Aquest va deixar l’oca a casa del lleó, i se’n va anar a veure si podia caçar alguna peça del ramat.

Quan va arribar a per l’oca a casa del lleó, es va adonar que el lleó s’havia menjat l’oca.

El lleó li va dir al llop, que no deixara mai res a ningú tant apetitós.

Os mostramos el enlace para acceder a los materiales que se están elaborando desde los diferentes Departamentos involucrados en el proyecto QUERCUS, recordar que son materiales "provisionales",  en plena fase se producción!!!!!

http://iesevalorpego.cult.gva.es/socrates/index.htm

Tal com es fa referència a la notícia que ve a continuació, es poden consultar els materials a l'adreça:

http://iesevalorpego.cult.gva.es/socrates/index.htm

De moment, hi ha materials del departament de Tecnologia amb uns projectes de disseny de la maqueta i d'una sènia, al departament de Geografia amb un projecte del treball a realitzar al llarg del curs i al departament de Matemàtiques amb un escrit provisional sobre les mesures tradicionals valencianes. La producció del departament de Valencià apareix més avall en aquesta mateixa pàgina i, ben aviat, apareixerà a la pàgina web dels materials del projecte, aquest treball traduït al francès en les classes de Francès de 2n de batxillerat.

Tal com vam indicar en comunicacions anteriors ja està disponible la traducció al francés de les faules de Francesc Eiximenis.

La traducció ha estat elaborada a les classes de 2n de batxillerat sota la direcció del professors del departament Ramon Tamarit

Podeu consultar aquesta traducció clicant ací.